Aiguats més importants

Es produí un terrible aiguat que afectà els pobles de la Conca. No en conservem dades concretes, però llavors fou considerat el segon en importància després del cèlebre de Santa Tecla.

Fou la data de l’aiguat conegut com L’AIGUAT DE SANT CINTO. A la nostra ciutat es recolliren 102 l. d’aigua en una hora. Va ser el més terrible que fins aleshores havia afectat la ciutat de Valls. Per donar una idea ben gràfica del cabal d’aigua que recollia el torrent de Mas Miquel, només cal dir que l’aigua va superar la paret de l’hort de la Bandereta i va afectar tota la propietat. De totes maneres, cal dir que els estralls de l’aiguat foren encara més terribles a la conca del Gaià, que fou el centre de la tempesta.

Va caure un terrible aiguat, SUPERIOR al de Sant Cinto. Gràcies al fet que els torrents havien quedat nets per l’aiguat de Sant Cinto, que també havia aprofundit els seus llits, els estralls no foren tan importants, tot i que es recolliren 136 litres. Per donar una bona idea de la importància d’aquest aiguat, copiem textualment de la Crónica de Valls del dia 4 de setembre de 1926: «la alcantarilla del camino viejo de alió, que pasa por debajo de la via, no bastaba para dar salida al agua que venía por dicho camino». I nosaltres encara afegim que llavors per l’esmentat túnel hi passava una tartrana amb vela.

Es produí L’AIGUAT DE SANT LLUC, el més terrible que ha sofert mai la Conca del Francolí a causa de la gran quantiat d’aigua que va caure. Valls va ser dels llocs on va caure menys aigua i, tot i amb això, s’anotaren 96,5 litres, que contrasten força amb els 348 litres de Montblanc i els 280 litres de Prades.

Els estralls d’aquest aiguat foren molt superiors al cèlebre de SANTA TECLA, que sempre hem sentit anomenar que es produí el 23 de setembre de 1874 (el mateix dia de Santa Tecla). Per donar una idea gràfica de la importància d’aquest aiguat de Sant Lluc, podem dir que el Francolí superà en deu metres el seu nivell normal i que la força de l’aigua s’emportà una pilastra del pont sobre el riu de la carretera d’Alcover. De la Crónica de Valls del 27 de desembre de 1930, obtenim les dades següents : el Francolí tenia llavors un cabal de 74 milions de metres cúbics anuals, dels quals el Brugent n’portava 11 milions; doncs bé, segons càlculs estimatius, el volum d’aigua que caigué en l’esmentat aiguat fou de 90 milions de metres cúbics.

Es produeix l’aiguat de Sant Tomàs de Vilanova. A la nostra ciutat es recolliren 121 litres (10 litres en 10 minuts).

Les pluges torrencials van incomunicar moltes poblacions de l’Alt Camp i la població de la Riba va ser la més afectada.

L’aigua va començar a caure amb força a partir de tres quarts de vuit del matí; a Valls, el parc de Mas Miquel i, sobretot, la zona dels Fontanals i del pont de Goi van quedar completament negats.

ANÈCDOTES: caigué sobre la comarca, tot i que el terme de Valls se’n va lliurar, una terrible pedregada. Les pedres eren com ous de colom i algunes fins i tot semblaven ous de gallina.

A l’observatori de Casafort (Nulles) es recolliren, en un minut, 10 litres d’aigua.