EL PLA DE ST.MARIA

Extensió: 30,09 Km2
Altitud: 381 mts
Longitud: 1.290º
Latitud: 41.367º
Utmx: 357
Utmy: 4581
Temperatura mitjana dels últims 6 anys: 15,8°C
Pluviometria mitjana dels últims 6 anys: 603,2 l/m2


Nuria Estrada

Estació Meteorològica:
EL PLA DE SANTA MARIA

El municipi

El terme municipal del Pla de Santa Maria, situat al sector septentrional de la comarca de l’Alt Camp, a les terres planes esteses al peu de la serra de Miramar i de la Voltorera, té una superfície de 35,1 km2. La vila del Pla es troba situada al sector NW del terme, a una altitud de 381 metres. La principal via de comunicació és l’autopista A2 de Barcelona a Lleida amb sortida a la població. També creuen la població la carretera local de Valls a Igualada, la de Vila-rodona a Sarral i en parteix la que porta a Figuerola del Camp.

Es troben dins el terme les urbanitzacions del Vedat i la Torre de Santa Maria.

La població compta amb serveis municipals ben dotats, com servei de proveïment d’aigua potable, depuradora d’aigües residuals, gas natural, àrea bàsica de salut, escola pública, llar d’infants, centre cívic “La Pista”, biblioteca, sala d’actes, sala d’entitats, emissora municipal, pavelló poliesportiu, piscines, camp de futbol, pistes de tennis, etc.

Pel que fa a la vida social, el Pla ha estat sempre un poble amb molta participació ciutadana. Existeixen nombroses associacions de caràcter esportiu, cultural o bé polític.

El nom de la vila

El lloc que ocupa el Pla de Santa Maria formà part originàriament del terme del Castell de Cabra. Era poblat a mitjan segle XII, quan ja existia l’església de Santa Maria, motiu pel qual el poble fou anomenat Santa Maria del Pla, tot i que el 1178 rebia el nom de Pla de Cabra. Aquest últim nom, en una o altra de les variants, acabà imposant-se a l’oficial de Villalba.

La gran superfície del seu terme és cultivada d’ordi, ametllers, avellaners, oliveres, vinya i avellaners. S’hi poden observar les típiques barraques de pedra seca que servien d’aixopluc als pagesos.

El nucli antic del poble és pla i marcat pels portals que antigament hi donaven entrada, alguns des de l’època medieval.

A la banda dreta de l’església, al carrer Major, hi trobem Cal Robinat, que té una façana amb esgrafiats del segle XVIII, molt característics de l’Alt Camp.

Al Pla de Santa Maria destaca també l’església de Santa Maria, situada dins el nucli antic; sorprèn per les seves proporcions i l’estil arquitectònic de la façana. Va ser bastida a finals segle XVIII, seguint l’estil barroc. La llinda de la portalada té un gran escut de la vila i una destacada ornamentació escultòrica que es manté en tots els elements constructius.

Monuments i llocs d’interès

Església de Sant Ramon

Situada al raval de Sant Ramon, aquest és un dels edificis romànics més destacats de la comarca de l’Alt Camp.

Inicialment va ser dedicada a Santa Maria; més tard a la Mare de Déu del Roser, i des de l’inici del s. XX té l’actual advocació.

Al començament del s. XIII se’n va emprendre la construcció, en un moment de creixement del poble. La planta del temple és d’una sola nau de volta apuntada, absis i transsepte. Sobre el creuer de la nau s’alça un cimbori de vuit cares.

Les parets són fetes de carreus de pedra ben treballats. Al s. XVII, quan es va edificar la nova església, una part del poble era partidària d’enderrocar-la per aprofitar-ne els materials, i va ser parcialment desfeta; a la fi del segle va ser reparat el dany.

La portada crida l’atenció pel seu treball escultòric. A cada costat hi ha vuit columnes amb capitells decorats que són base de les arquivoltes de l’arc d’entrada. La llinda té esculpida al centre l’escena de la Mare de Déu i l’Infant, amb els Reis d’Orient a la dreta i l’Anunciació a l’esquerra.

L’escultura és molt rica en elements decoratius, especialment pel que fa als vestits i a l’ornamentació vegetal.

A la façana oest, una gran rosassa, amb un curiós plantejament decoratiu, dóna llum a l’interior del temple.

Església de Santa Maria

La silueta del campanar i la cúpula dominen sobre el poble. L’església és ubicada dins del nucli antic i sorprèn per les proporcions i l’estil arquitectònic de la façana.

Va ser aixecada a la fi del s. XVIII, amb un concepte barroc. La planta té tres naus, transsepte, voltes de llunetes i una gran cúpula.

La façana és flanquejada per dues columnes acabades en un arc obert. La llinda porta un gran escut del poble i una destacada ornamentació escultòrica que es manté en tots els elements constructius.

El campanar és de planta quadrada a la base i de vuit cares i balustrada a la part superior. La torre que havia de coronar el campanar apareix inacabada.