EL PONT D’ARMENTERA

Extensió: 27,78 Km2
Altitud: 349 mts
Longitud: 1.362º
Latitud: 41.386º
Utmx: 363
Utmy: 4583
Temperatura mitjana dels últims 6 anys: 15,1°C
Pluviometria mitjana dels últims 6 anys: 587,2 l/m2


Joan Marlés i Alemany

Estació Meteorològica:
EL PONT D’ARMENTERA

El municipi

El primer cop que s’esmenta l’entitat de població és a la carta de donació de Cabra, l’any 980.

S’estèn al sector interior de la comarca, al límit de la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la riba dreta del riu Gaià.

Té com a agregats el lloc i el castell de Selmella i el nucli de la Planeta.

L’estructura dels carrers segueix encara en part la de l’antiga vila closa medieval.

Les bones comunicacions per carretera, que acosten el municipi a Tarragona i Igualada, fan que la vila sigui transitada i que fins a la data hagi mantingut una activitat industrial prou considerable.

Quant a conreus, hi predomina el secà, combinat amb regadiu als marges del riu; ametller, olivera i vinya són els conreus més importants.

Monuments i llocs d’interès

Edificis i monuments

A la vila encara es poden veure les construccions romanes, refetes al segle XVIII, de l’aqüeducte que portava l’aigua a Tarragona, concretament a l’anomenat Pont de les Fermades, que travessa el torrent de Rupit.

Cal destacar, també, l’església, edificada el 1343 i erigida en honor de santa Magdalena, la qual, tot i les nombroses eventualitats, pot exhibir un excel.lent retaule barroc del 1702 de talla policromada, a banda de la imatge del Sant Crist, obra de F. Coscolla.

Si passegem per la vila també podem trobar edificis de caire modernista, conseqüència de la industrialització del segle XIX.

A les rodalies cal remarcar el castell de Selmella, avui en ruïnes, i l’església del llogaret, dedicada a sant Llorenç, de primitiu gòtic català, amb torre i campanar d’espadanya.

El retaule de Santa Magdalena

El retaule data de 1702 i és l’únic que es conserva dels nou que es construïren a la parròquia del Pont durant el segle XVIII.

Es troba a l’Església Parroquial de Santa Magdalena i és una mostra reeixida del barroc català. El seu estat de conservació és gairebé perfecte i cal remarcar la recent actuació restauradora que ha fet lluir de nou i en tota la seva esplendor la policromia que, en els tres-cents anys de la seva història, el fum de les espelmes i altres elements havien apagat.