Torre de Puig Cabré o del Petrol

S’enlaira al cim d’una muntanya i provoca un desnivell de 230 metres sobre el peu del riu.

Es tracta d’una fortificació del segle XIX per defensar el pas natural de comunicació entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. El 1989 fou declarada patrimoni historicomilitar de Catalunya.

L’Església de Sant Nicolau

Situada al nucli principal, la planta, gran i espaiosa, té forma de creu llatina.

L’entroncament de la nau principal amb les dues laterals és encimbellat per una cúpula. Contenia un important retaule barroc dedicat a sant Nicolau, patró de la vila, que fou cremat l’any 1936.

Fou construïda entre 1764 i 1770. El campanar de pedra es va acabar de construir el 1792 i destaca en el paisatge tot conferint una personalitat especial al poble.

Els molins

El territori de la Riba és ric en aigües; a més de les fonts de la població, les fonts més característiques són la Font del Mas, Font de la Cadireta, Font de la Riba, Font del Pascual i la Font Gran.

A l’interior de la població, els molins es troben arrenglerats al carrer de la Costa; aprofiten la caiguda de l’aigua que va saltant d’un molí a l’altre. Els més antics eren el molí de Ca la Viuda (1721), el molí de Cal

Garreta (1758) i el molí de Més Amunt (1791).

A la vora del riu Brugent hi havia diversos molins i, encara que la majoria corresponien a altres termes municipals, els propietaris eren de la Riba.

Entre aquests edificis hi havia el molí de Figuerola, que comptava amb una ermita dedicada a sant Domènec, el molí de la Font Gran (a principis de segle es va convertir en piscifactoria), i molí del Mas (edifici destinat al futur Museu Paperer).

A la vora del riu Francolí, hi tenim el molí de l’Estret, el molí del Manxes, el molí de la Roca (més tard convertit en indústria) i el molí de les Roixeles, el més important i on es fabricaven filats, paper i lleixiu.

L’aiguat de Santa Tecla del 1874 va fer molt mal als molins instal.lats a les dues conques fluvials.