Pilar Queralt i Romero
La plana esquerra del riu Francolí és ocupada pel terme municipal de Valls; el riu segueix tot el terme i recull les aigües dels torrents. El terme és format per Fontscaldes, Masmolets, els Boscos de Valls, Picamoixons i els antics termes d’Espinavessa, Palau de Reig i Olivet.
Valls, cap de la comarca de l’Alt Camp, és el principal nucli de comunicacions de la comarca, ja que les diverses rutes tenen punt de partida o confluència a Valls. També cal assenyalar que Valls es troba dins les grans línies de comunicació de Catalunya (autopista A-2, ferrocarril…).
En l’àmbit agrícola, Valls segueix conreant els cultius de secà propis de la comarca: vinya, cereals, garrofers, oliveres, ametllers i avellaners. Destaca la forta tradició de la vinya i de la producció del vi, que va ser el cultiu predominant entre els segles XVII i XIX. Els cultius de regadiu (fruiters, verdures, calçots…) segueixen una antiga tradició ja que des del s. XII es tenen notícies de sèquies i rescloses. La industrialització que es va iniciar al segle XIX ha esdevingut la principal activitat econòmica de Valls. El polígon industrial de Valls (1964) concentra una quantitat important de sòl industrial i compta amb bones comunicacions; això ha facilitat la implantació industrial en els sectors metal·lúrgics, paperer, de components electrònics, mobiliari, alimentació… Valls és també un important centre comercial i de serveis; el mercat del dimecres (atorgat el 1210) i el mercat de fruites i verdures del dissabte són dos dels esdeveniments més tradicionals. També destaca la Firagost, que és una mostra de productes i maquinària agrícola que anualment atreu milers de visitants.
Els centres d’ensenyament, les instal·lacions esportives i l’Hospital de Valls són els principals serveis. el patrimoni històric i artístic, les entitats i l’arrelada tradició dels castells i, en l’àmbit gastronòmic, de les calçotades han donat una ben merescuda popularitat a Valls i, per extensió, a la comarca de l’Alt Camp.
El nucli antic queda ben definit perquè es van conservar les muralles fins al segle passat. Els carrers que envolten aquest nucli mantenen encara els noms de les muralles (muralla del Castell, muralla de Sant Francesc…) Els carrers més antics corresponien a diversos gremis i al call jueu.
L’eix principal d’aquest nucli és el carrer de la Cort, dedicat a l’activitat comercial, al final del qual trobem la plaça del Blat, una plaça porxada on hi ha l’edifici de l’ajuntament. A l’interior del nucli antic se situen el conjunt d’edificis històrics que més destaquen de Valls; si feu una passejada tranquil·la per aquests carrers us sorprendrà la quantitat d’habitatges de sòlida construcció i bona arquitectura que configuren el barri vell, corresponents als segles XVII, XVIII i XIX. Aquests carrers ofereixen el seu millor aspecte amb motiu de les festes populars i mercats. Finalment, de començament del segle XX, trobem edificis de Cèsar Martinell i de Josep M. Vives que representen els corrents modernistes en l’arquitectura de Valls.