VALLS

Extensió: 55.90 Km2
Altitud: 215 mts
Longitud: 1.245º
Latitud: 41.285º
Utmx: 353
Utmy: 4572
Temperatura mitjana dels últims 6 anys: 15,6°C
Pluviometria mitjana dels últims 6 anys: 604,3 l/m2


Pilar Queralt i Romero

Estació Meteorològica:
VALLS

El municipi

La plana esquerra del riu Francolí és ocupada pel terme municipal de Valls; el riu segueix tot el terme i recull les aigües dels torrents. El terme és format per Fontscaldes, Masmolets, els Boscos de Valls, Picamoixons i els antics termes d’Espinavessa, Palau de Reig i Olivet.

Valls, cap de la comarca de l’Alt Camp, és el principal nucli de comunicacions de la comarca, ja que les diverses rutes tenen punt de partida o confluència a Valls. També cal assenyalar que Valls es troba dins les grans línies de comunicació de Catalunya (autopista A-2, ferrocarril…).

En l’àmbit agrícola, Valls segueix conreant els cultius de secà propis de la comarca: vinya, cereals, garrofers, oliveres, ametllers i avellaners. Destaca la forta tradició de la vinya i de la producció del vi, que va ser el cultiu predominant entre els segles XVII i XIX. Els cultius de regadiu (fruiters, verdures, calçots…) segueixen una antiga tradició ja que des del s. XII es tenen notícies de sèquies i rescloses. La industrialització que es va iniciar al segle XIX ha esdevingut la principal activitat econòmica de Valls. El polígon industrial de Valls (1964) concentra una quantitat important de sòl industrial i compta amb bones comunicacions; això ha facilitat la implantació industrial en els sectors metal·lúrgics, paperer, de components electrònics, mobiliari, alimentació… Valls és també un important centre comercial i de serveis; el mercat del dimecres (atorgat el 1210) i el mercat de fruites i verdures del dissabte són dos dels esdeveniments més tradicionals. També destaca la Firagost, que és una mostra de productes i maquinària agrícola que anualment atreu milers de visitants.

Els centres d’ensenyament, les instal·lacions esportives i l’Hospital de Valls són els principals serveis. el patrimoni històric i artístic, les entitats i l’arrelada tradició dels castells i, en l’àmbit gastronòmic, de les calçotades han donat una ben merescuda popularitat a Valls i, per extensió, a la comarca de l’Alt Camp.

El nucli antic queda ben definit perquè es van conservar les muralles fins al segle passat. Els carrers que envolten aquest nucli mantenen encara els noms de les muralles (muralla del Castell, muralla de Sant Francesc…) Els carrers més antics corresponien a diversos gremis i al call jueu.

L’eix principal d’aquest nucli és el carrer de la Cort, dedicat a l’activitat comercial, al final del qual trobem la plaça del Blat, una plaça porxada on hi ha l’edifici de l’ajuntament. A l’interior del nucli antic se situen el conjunt d’edificis històrics que més destaquen de Valls; si feu una passejada tranquil·la per aquests carrers us sorprendrà la quantitat d’habitatges de sòlida construcció i bona arquitectura que configuren el barri vell, corresponents als segles XVII, XVIII i XIX. Aquests carrers ofereixen el seu millor aspecte amb motiu de les festes populars i mercats. Finalment, de començament del segle XX, trobem edificis de Cèsar Martinell i de Josep M. Vives que representen els corrents modernistes en l’arquitectura de Valls.

Monuments i llocs d’interès

Església Arxiprestal de Sant Joan Baptista

Sobre les restes de l’antiga església es va edificar, l’any 1570, l’actual edifici. El cos de l’edifici correspon a l’estil gòtic tardà i la façana, a l’estil renaixentista. El campanar, de 74 metres, és un dels més alts de Catalunya;

és d’estil neogòtic, es va construir el segle passat i destaca per la seva alçària i esvelta proporció. Durant la guerra civil, l’altar i el retaule van sofrir nombrosos desperfectes que van ser adobats posteriorment. Les peces artístiques més destacades són el retaule de l’altar major, reproducció contemporània del retaule barroc d’Agustí Pujol i dels escultors Tremulles; l’altar de sant Aleix, de Lluís Bonifàs (s. XVIII), i les pintures de Jaume Pons (s. XVIII). Els vitralls restaurats són del genovès Jaume Carnavall (s. XVII).

Casa dels Monjos de Santes Creus
Edifici situat al carrer de la Cort, segueix les traces de l’estil renaixentista, amb façana construïda amb grans carreus de pedra. Correspon al segle XVII.

Capella del Roser
Situada al carrer de la Cort, entre mitgeres i plenament integrada en el carrer. L’edifici és d’una sola nau i volta de llunetes. La façana és renaixentista i decorada amb esgrafiats. L’interior és decorat amb pintures contemporànies de Català i Gomis. També destaquen dos grans plafons de rajoles vidriades del segle XVII (1634) on es descriu un episodi de la batalla de Lepant i, en l’altre, el lliurament del penó de la cristiandat a Joan d’Àustria per part del papa Pius V. Es tracta d’una peça única, motiu pel qual fou declarada monument històric i artístic nacional.

Església de Sant Antoni Abat
Situada al nucli antic, és un edifici que segueix les traces de l’estil barroc. Correspon al segle XVIII.

Església del Carme
Formava part de l’antic convent carmelità i és situada a la part exterior de les muralles. Destaca la façana barroca, del segle XVIII, i el campanar.

Santuari de la Mare de Déu del Lledó
Situat al passeig dels Caputxins, va ser regit des del segle XVI al XIX pels caputxins.
L’edifici acull la imatge gòtica de la Mare de Déu del Lledó. L’altar és obra de Cèsar Martinell i també destaquen les pintures de Català i Gomis i F. Galofré i Oller i les escultures d’Anselm Nogués. A l’interior de la Capella dels Terciaris (segle XVIII) hi ha el mausoleu neogòtic del general Castaños.

Església de Sant Francesc
Depenia del convent dels franciscans. Situada vora l’hospital, es va acabar de construir l’any 1595.

Casa de la Vila
Edifici del segle passat, forma part pel conjunt de la plaça del Blat, seu dels principals esdeveniments de la ciutat. Acull l’Ajuntament i la Galeria de Vallencs Il·lustres.

El Pati
Actualment conserva les restes d’un portal i acull escultures d’Esteve Monegal i de Josep Busquets.

Antic Hospital de Sant Roc
Edifici situat al carrer de Jaume Huguet, correspon a finals del s. XVIII. Actualment acull l’Institut d’Estudis Vallencs i l’Escola Taller d’Art.

Teatre Principal
Es va inaugurar el 1850 i és un dels pocs exemples de teatre neoclàssic que es poden trobar a Catalunya. L’edifici és obra de l’arquitecte Ignasi Jordà.

Biblioteca Popular
Es va inaugurar el 1918 i fou de les primeres que inaugurà la Mancomunitat de Catalunya.

Plaça de l’Oli
Plaça porxada situada al nucli antic que acull els mercats setmanals. És envoltada d’establiments comercials.