Inclou Pedrós i Cabeces. El nucli vell conserva l’estructura que tingué la vila antiga, emmurallada, amb l’església vella en un dels extrems.
Passejant pel poble podem apreciar la zona més antiga. El portal de Sant Pere és l’únic que resta dempeus i ens indica un dels antics accessos al poble.
A partir del nucli antic el poble es va anar estenent per diversos ravals, habitats tradicionalment per pagesos i formats per carrers orientats al camp.
És un poble dedicat plenament a l’agricultura, fet que s’evidencia en la seva activitat diària i en l’estructura i la forma de les seves cases.
El terme acull els cultius de secà: cereals, ametllers, oliveres i, principalment, vinya. La viticultura ha estat des de fa molts segles la principal activitat de Vilabella. La Cooperativa Agrícola es va crear el 1946.
Les nombroses entitats testimonien l’interès i el respecte que els habitants de Vilabella tenen per la cultura, l’art i les tradicions.